FASNACHT
Festa del Projecte Comenius (Alemanya)
Durant el curs passat es van celebrar a la nostra escola 2 festes dels països participants: la festa de “Martisorul” (Romania) i la de Hebeltag (Alemanya). A les altres escoles del projecte van celebrar també 1 ó 2 festes catalanes (La castanyada i Sant Jordi). Aquest curs està previst que celebrem les dues festes que falten: Sant Andrew (Romania) i Fasnacht (Alemanya).
Orígens
En l’Edat Mitjana els gremis d’artesans van començar a vestir-se disfressar-se. Actualment només es fan servir els noms de gremis per denominar els grups o clubs que organitzen la festa. El rol dels gremis ha canviat molt al llarg del segle XIX i XX, així com els vestits que caracteritzaven a cada gremi.
La celebració de Fasnacht ha anat evolucionant al llarg de la història. Cada poble (zona) conserva la seva particular festa del Fasnacht (tradicions i costums específiques locals).
Com es celebra segons la tradició
A la zona de la Selva Negra, del Llac de Constance, la frontera entre Suïssa, França, Alemanya i una part dels Alps Austríacs celebraven tradicionalment Fasnacht enlloc de Carnaval.
FASNACHT ES DIFERENCIA PERQUÈ ÉS MÉS PAGÀ, BARREJA LES ANTIGUES TRADICIONS DE L’ HIVERN AMB LES DE LA QUARESMA.
Els celebrants es vesteixen d’esperits, dimonis i bruixes i porten unes màscares de fusta pesades, fetes artesanalment (tallades i amb incrustacions) que passen de generació en generació (les màscares i les disfresses passen de pares a fills). Es típic d’aquesta festa elaborar boniques màscares de fusta.
Per tot arreu es representa la “Wise Fool” ( tranquil·la, serena, de cara pàl·lida) terrorífiques bruixes amb característiques grotesques i màscares d’animals de tot tipus, màscares de caràcter mitològic de la zona. TOTHOM DEL GRUP PORTA LA MATEIXA DISFRESSA, CAMINA DE LA MATEIXA FORMA I ES COMPORTA IGUAL.
La nit de carnaval Fasnacht, comença amb una desfilada que parteix de l’Ajuntament on L’ALCALDE LLIURA LA CLAU I MANEN “LES TONTERIES”. TOTHOM VESTEIX CAMISES DE DORMIR BLANQUES I FA SOROLLS TERRIBLES AMB TAMBORS, TROMPETES I PAELLES I ALTRES OBJECTES PER ESPANTAR I FER DESAPARÈIXER ALS ESPERITS DE L’HIVERN.
El dimecres de cendra es fan les celebracions de l’antiga Fasnacht: concerts a Basel (Basilea) i altres ciutats. Es celebra una gran festa amb molta alegria.
El dijous gras es típic fer una espècie de “donuts” fregits (bunyols foradats o “rosquilles”) i es mengen. Cal tenir present, que durant la quaresma no es podrà menjar carn (només peix).
“BUNYOLS DE FASNACHT”
Quan es mengen els bunyols es recita aquest petit poema, rima, dita o refrany:
Luschtig isch die Fasenacht,
wenn mei Mueter Küchli backt.
Wenn sie aber kaini backt,
isch kei luschtgi Fasenacht.
(En alemanish vol dir : per Fasnacht la mare fa “bunyols” si la mare no en fa no sembla que sigui Fasnach.)
Recepta dels bunyols
Ingredients (30 bunyols aprox)
2 ous
1 cullerada de sucre
1 cullerada de crema (de llet)
una mica de sal
250 grs de farina
oli en una paella (1- 2 cm d’alçada)
******
Remenar els ous, la crema el sucre i la sal. Poc a poc anar afegint la farina i treballar fins a fer una massa. Deixar reposar la massa 1 h. Enrotllar la massa sobre una àrea de treball enfarinada i treballar-ho força estona. Tallar quadrats de 10 x 5 cm i fer dos “bunyols foradats” (en forma de “donuts”) prims amb els dits enfarinats. Esclafar l’oli i fregir 3 ó 4 peces. Deixar-les escórrer sobre paper de cuina . Barrejar canyella i sucre i tirar-ho per sobre els bunyols. Que vagi de gust!
El foc de Fasnacht (Fasnachtsfeuer)
En la tradició dels alemanys (aquí es refereix al poble dels “Alemannen”, habitants del sud-est d’Alemanya) el foc té un rol important en tota la zona des de l’est de França (Alsàcia, Lorraine), passant per la Selva Negra, dels Alps suïssos fins el Vorarlberg austríac, a tot arreu cremen el focs de “Fasnacht” (“nit anterior a la quaresma” és la traducció literal de la paraula Fasnacht). Aquests focs anuncien el proper fi de l’hivern, la victòria de la calor sobre el fred i l’inici de l’estació més fèrtil. Antigament amb la primera sembra del mes de març, la gent travessava els camps amb torxes enceses.
Tot i les arrels paganes “Fasnacht” i del foc de “Fasnacht”, aquesta celebració està fermament incorporada en el calendari religiós – cristià (el nom de Fasnacht té explicació en la data: vigília del dejuni cristià)
Quan es fa fosc s’encén una pila de fusta amb torxes. Al cim de la pila es fixa una bruixa (ninot). Quan les flames arriben a la bruixa, aquesta explota amb un soroll molt fort degut als petards que li han incorporat. Llavors la gent encén unes rodes de fusta fixades en una branca d’avellaner fins que aquestes s’incendien. Des d’una rampa de fusta, les rodes enceses es tiren cap a la vall. La tradició diu que s’ha de dedicar la roda a algú abans de deixar-la anar, o bé, acompanyar-la d’un desig mentre vola.El significat del “Fasnachtsfeuer” ha anant canviant amb el pas del temps. Avui sabem que no hem d’espantar l’ hivern, aquest s’acaba tot sol. Però la gent aprecia tenir una ocasió per reunir-se, contemplar l’ espectacle del foc, cremar la seva roda de fusta o fer carn a la brasa. Es una trobada entre amics, siguin o no de la zona. Tots queden fascinats per aquest foc tradicional.
